òperes
(vídeo promocional de LiceuOperaBarcelona) (els vídeos, excepte el primer, no pertanyen a les funcions que s’han vist al Liceu) Podria començar a parlar d’aquesta òpera amb un “me’n recordo”. Recordo l’assaig general de l’òpera quan es va fer la temporada 2002-2003 —el mateix muntatge amb direcció d’escena de Gilbert Deflo i escenografia i vestuari de [...]
Continue reading about Nits d’òpera, 70: Pikovaia dama, de P. I. Txaikovski
Finalment el Liceu ha penjat al seu compte de Youtube un fragment de Der Rosenkavalier: «Hab’ mir’s gelobt», del tercer acte, amb Martina Serafin (la Mariscala), Sophie Koch (Octavian) i Ofelia Sala (Sophie). Aquí us el deixo…
Anar verge a una òpera té uns riscos considerables, però també pot resultar una experiència sorprenent i ben satisfactòria. I això és, si fa no fa, amb més o menys literatura, el que em passà dijous passat al Liceu amb Der Rosenkavalier, l’òpera de Richard Strauss que s’hi està representant aquests dies. D’entrada, pel descobriment [...]
Continue reading about Nits d’Òpera, 69: Der Rosenkavalier, de Richard Strauss
La presentació de la rosa a l’òpera Die Rosenkavalier (El cavaller de la rosa) de Richard Strauss. Aquí amb Diana Damrau en el paper de Sophie i Sophie Koch en el d’Octavian. (vídeo pujat per ancentre)
Continue reading about L’ària del diumenge: presentació de la rosa (Sophie Koch & Diana Damrau)
Diuen els entesos que Flórez és l’hereu de Kraus; jo no ho sé, però escoltant això, entenc que ho diguin. Ara, no crec que el superi. Alfredo Kraus canta l’ària «Ah, mes amis» de l’òpera La fille du régiment de Donizetti, el 1983 al MET («Pour mon âme» a partir del minut 4:10, per si [...]
Continue reading about L’ària del diumenge: «Ah, mes amis… Pour mon âme» (Alfredo Kraus)
Quan hem arribat al teatre i els veïns de butaca ens han avisat que el Juan Diego Flórez estava malalt, hem començat a patir. Quan ho han anunciat per megafonia, tothom ha aguantat la respiració: s’hauria sentit caure una agulla. I quan han dit que, tot i això, cantaria, tothom ha respirat alleujat. Més o [...]
Continue reading about Nits d’Òpera, 68: La fille du régiment, de Gaetano Donizetti
D’aquesta òpera només en coneixia el cor dels gitanos —tot i que mai no l’hi associava— i l’escena de l’acte II en què Azucena explica a Manrico que, per error, quan intentava venjar la mort de la seva mare va llançar a les flames el seu propi fill en lloc del fill, que havia segrestat, [...]
Continue reading about Nits d'Òpera, 66: Il trovatore, de Giuseppe Verdi
