Literatura Catalana
Si no hagués estat per una, diguem-ne així, obligació, probablement no hauria llegit aquests Contes russos d’en Francesc Serés. Encara no he llegit cap dels seus llibres anteriors, tot i que ho vaig intentar amb La força de la gravetat: no vaig passar del primer o segon conte, ni ho recordo, i el vaig abandonar [...]
Continue reading about Sala de lectura, 134: Contes russos, de Francesc Serés
No res menys a la cavalleria moral donarà llum e representarà los escenacles de bons costums, abolint la textura dels vicis e la ferocitat dels monstruosos actes. E perquè en la present obra alti no puga ésser increpat si defalliment algú trobat hi serà, jo, Joanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo càrrec, e no [...]
Tal dia com avui, fa cent anys, naixia un dels nostres poetes de més anomenada, Màrius Torres. Com ja és habitual, la catosfera s’ha posat en marxa per retre-li homenatge i recordar-lo, i, també, per donar-lo a conèixer a qui no el conegués. No és el meu cas, per una vegada: avisat amb temps he [...]
Continue reading about Sala de lectura, 130: Vida i obra de Màrius Torres, de Mercè Boixareu
Feia temps que cercava aquest cal·ligrama que, no sé per què, creia que era de Joan Brossa. I, ves per on, no era de Brossa, que era de J. V. Foix. I pensar que quan vaig veure’l per primera vegada me’l va haver d’explicar un il·lustre doctor professor meu perquè jo, llavors, no l’entenia… Poema [...]
Fa uns dies vaig rebre la invitació de la Judith de l’Espai Isidor per participar en el club de lectura a Twitter que estaven posant en marxa amb un quants piuladors més: @llegimipiulem. M’hi vaig adherir sense tenir molt clar si hi podria participar gaire, i, de fet, no hi he participat menys: la primera [...]
Continue reading about Sala de lectura, 127: Xocolata desfeta, de Joan-Lluís Lluís
Llegeixo a Vilaweb que avui* fa vint anys que va morir Manuel de Pedrolo i de seguida em vénen al cap les primeres paraules de Mecanoscrit del segon origen. Corro als prestatges a cercar el llibre, perquè em balla l’edat d’Alba: eren setze anys? N’eren divuit? Miro i remiro i corro a consultar el catàleg [...]
Continue reading about Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna…
Vet aquí que avui tocava escriure alguna cosa en record de la mort de Jesús Moncada fa cinc anys i, al final, poc més i ho he de deixar córrer. Havia pensat fer una mena de sala de lectura aprofitant la lectura fa poc de Calaveres atònites i confiant que hauria pogut acabar a temps [...]
