L’ària Del Diumenge
Després de tants anys, de vegades costa evitar que repeteixis afirmacions que ja has fet abans. Aquesta n’és un exemple, i també n’és la que vindrà a continuació. Hi ha èpoques que estan lligades a una cançó, a un cantant o a un estil de música, i aquesta cantant i aquesta cançó en concret formen [...]
Continue reading about L’ària del diumenge: «Sodade», de Cesária Évora
Casualitats del calendari, ahir vaig tornar al Liceu, aquesta vegada per assistir al recital de Juan Diego Flórez, acompanyat al piano per Vincenzo Scalera. D’entrada no em semblava que hagués de ser un recital d’aquells que fan aixercar el públic de la butaca: força cançons i àries d’òperes no gaire conegudes —d’un Flórez se’n sol [...]
Mirava de trobar alguna cançó més reivindicativa, però he anat a raure a «Veles e vents», el poema d’Ausiàs March al qual Raimon va posar música, i he tornat a recordar com m’agrada aquesta cançó. (vídeo pujat per calmosca) I, de torna, «Des de Mallorca a l’Alguer», de Maria del Mar Bonet: (vídeo pujat per [...]
Continue reading about L’ària del diumenge: Raimon i Maria del Mar Bonet
Dilluns passat va morir Nickolas Ashford. Potser us passarà com a mi i us preguntareu, qui ha dit? O potser no i ja sabíeu que és l’autor d’una de les cançons més conegudes de la Tamla Motown, «Ain’t no mountain high enough». L’ària d’avui serà un petit homenatge amb unes quantes versions diferents d’aquesta cançó, [...]
Continue reading about L’ària del diumenge: «Ain’t no mountain high enough»
El final de la temporada 2010-2011 porta una sorpresa i un descobriment: el contratenor Max Emanuel Cencic, que va oferir un (per mi) magnífic Andronico al Tamerlano de Händel que s’ha programat enguany al Liceu. Com sempre, un tast de mostra: l’ària «Benché mi sprezzi». (vídeo pujat per ilcodega)
Continue reading about L’ària de diumenge: «Benchè mi sprezzi» (Max Emanuel Cencic)
L’ària de la setmana passada la dedicava a Cavalleria rusticana, i aquesta toca Pagliacci. Probablement les dues àries més conegudes d’aquesta òpera siguin «Recitar… Ridi, pagliaccio», de Canio, i «Qual fiamma avea nel guardo», de Nedda. L’argument d’aquesta òpera, que posa en escena el tòpic de la tràgica vida del pallasso, és una història d’amor [...]
Ja arribarà el moment d’anar fent boca per la propera nit d’òpera, una nit molt esperada: el recital d’Andreas Scholl —del qual, com ja sabeu els habituals, sóc força fan. Mentrestant, continuaré donant la tabarra amb el duet operístic d’aquests dies: Cavalleria rusticana i Pagliacci. Començaré pel primer, i ja que no he trobat cap [...]
Continue reading about L’ària del diumenge: Cavalleria rusticana
