Òpera
Casualitats del calendari, ahir vaig tornar al Liceu, aquesta vegada per assistir al recital de Juan Diego Flórez, acompanyat al piano per Vincenzo Scalera. D’entrada no em semblava que hagués de ser un recital d’aquells que fan aixercar el públic de la butaca: força cançons i àries d’òperes no gaire conegudes —d’un Flórez se’n sol [...]
El final de la temporada 2010-2011 porta una sorpresa i un descobriment: el contratenor Max Emanuel Cencic, que va oferir un (per mi) magnífic Andronico al Tamerlano de Händel que s’ha programat enguany al Liceu. Com sempre, un tast de mostra: l’ària «Benché mi sprezzi». (vídeo pujat per ilcodega)
Continue reading about L’ària de diumenge: «Benchè mi sprezzi» (Max Emanuel Cencic)
Per fi. Avui era l’esperadíssim recital d’Andreas Scholl al Liceu. I l’esperava amb ànsia des que vaig saber que actuava aquesta temporada, perquè per moltes raons Scholl és força especial per mi. És clar que corria el risc que després de tanta espera, tingués una decepció, però afortunadament no ha estat així. El recital ha [...]
L’ària de la setmana passada la dedicava a Cavalleria rusticana, i aquesta toca Pagliacci. Probablement les dues àries més conegudes d’aquesta òpera siguin «Recitar… Ridi, pagliaccio», de Canio, i «Qual fiamma avea nel guardo», de Nedda. L’argument d’aquesta òpera, que posa en escena el tòpic de la tràgica vida del pallasso, és una història d’amor [...]
Ja arribarà el moment d’anar fent boca per la propera nit d’òpera, una nit molt esperada: el recital d’Andreas Scholl —del qual, com ja sabeu els habituals, sóc força fan. Mentrestant, continuaré donant la tabarra amb el duet operístic d’aquests dies: Cavalleria rusticana i Pagliacci. Començaré pel primer, i ja que no he trobat cap [...]
Continue reading about L’ària del diumenge: Cavalleria rusticana
Nits d’òpera, 73: Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, i Pagliacci, de Ruggiero Leoncavallo —Que l’has vist, el del timbal, quina gràcia que té quan toca? … I ara ell li explica al marit de l’altra que l’enganya … I quins decorats tan bonics … I així durant les tres hores de la representació de dijous [...]
