En llegir un apunt antic m’adono que hi ha enllaços que porten a l’altre bloc, a la versió anterior d’aquesta nova aventura. Decideixo anar repassant els enllaços apunt per apunt —i així puc esmenar alguna errada solta, un enllaç a un bloc desaparegut, un caràcter estrany aparegut qui sap d’on, qui sap quan i qui sap per què. I esporgo, novament: hi apunt que avui no escriuria i d’altres que ja no tenen significat. I encara n’hi ha que avui em fan sentir una mica de vergonya i exclamar «com pogueres escriure això?»; però aquests els deixo, que tots venim d’algun lloc. També afegeixo alguna etiqueta, i poso algun apunt en una categoria en què no havia pensat. I torno a escriure per avisar que esporgo i que, segurament, ho tornaré a fer.
PS. I si us apareixen apunts nous al lector de feeds, no en feu gaire esment: sóc jo, que n’actualitzo.
Apunts relacionats:
Tags: blocs, esporgada, Un que passava
A molts ens passa. Jo també corregeixo apunts que potser ningú no tornarà a llegir. T’entenc perfectament.
Vol dir que som massa perfeccionistes, Allau?