És una obra ambiciosa, ja que no només pretén fer la història de les biblioteques (així, en general), sinó també la història de les biblioteques a Espanya. Per fer-ho, es basà en la nombrosa bibliografia publicada fins als anys vuitanta del segle passat (unes 390 referències), si bé moltes són força anteriors (segurament pel fet que els estudis sobre biblioteques són relativament moderns). L’obra consta de vint capítols, corresponents a diferents èpoques històriques i llocs; comença amb el Pròxim Orient i fins al Renaixement són capítols de contingut global, on la situació a la península Ibèrica és un apartat més. A partir del 10è , però, els capítols es desdoblen: una primera part centrada en la història general i exemples concrets de països europeus, asiàtics i americans, i una segona part centrada específicament en Espanya. El darrer, té tres parts: la general, una dedicada a l’Espanya del segle XX fins a la Guerra Civil, i una altra dedicada als quaranta anys anteriors a la publicació del llibre (hi ha una edició posterior, ampliada, on aquest període és de cinquanta anys).
Com que la història de les biblioteques no és independent de la història del llibre i de l’escriptura, al llarg de tot el llibre també hi trobem descrits els diversos canvis que ha sofert una i altre al llarg de la història.
El llibre no està mal escrit, si bé de tant en tant sembla caure en l’error de citar literalment fragments d’obres més antigues sense marcar-les com a citació, i els arcaismes d’aquestes citacions fan estranyar una mica el lector. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que és una obra de fa 23 anys: no només la majoria de xifres que dóna ja no són vàlides (sobretot pel que fa a nombre de biblioteques als diversos països i continguts d’aquestes), sinó que també hi ha hagut canvis en la situació geopolítica que ben segur han afectat la situació dels sistemes bibliotecaris dels països implicats (sobretot pel que fa a l’antiga URSS, una realitat encara en el moment de publicar-se aquesta edició). Suposo que això es devia revisar a l’edició de 1990.
És un llibre interessant si hom s’interessa per la història de les biblioteques, tot i que no és tan amè com obres del mateix tema d’Alberto Manguel, per exemple. Tanmateix, la informació sobre les biblioteques i llur evolució, continguts, reglaments i dotacions és extensa, però també hi ha lloc per les curiositats i anècdotes relacionades amb les biblioteques, com per exemple què demanava al segle XV el duc d’Urbino als candidats a bibliotecari de la seva biblioteca:
[e]l bibliotecario debe ser docto, de buen aspecto, de buen natural, educado y de palabra buena y fácil [p. 205]
o la normativa que regulava l’accés a la Biblioteca Nacional al segle XVIII:
Un cuerpo de guardia, que vigilava permanentemente en el zaguán del edificio, registraba a los que salían de la Biblioteca cuando había sospecha de posibles sustracciones, e impedía la entrada a gente «con gorro, cofia, pelo atado, embozo u otro traje indecente o sospechoso», así como a las mujeres en días y horas de estudio, pues para ver la Biblioteca podrían ir los días feriados con permiso del bibliotecario mayor. [p. 342]
Al llarg dels cinc-mil anys d’història de les biblioteques veiem com llurs funcions i el paper dels bibliotecaris han anat canviant d’acord amb la situació política o les idees culturals de cada època; des del poder que tingueren els primers bibliotecaris, que sovint ocuparen alts càrrecs polítics, a èpoques en què els bibliotecaris no tenien ni aquest nom i només es dedicaven a emmagatzemar els llibres sense cap mena de control, a la creació d’escoles de biblioteconomia en èpoques més recents. Moltes de les preocupacions actuals dels bibliotecaris sobre el nostre paper en la societat i la funció de les biblioteques, no són noves, s’han viscut en altres èpoques històriques; igual que haver-nos d’enfrontar a nous suports i formats d’informació —el pas del rotlle al còdex, com abans el de la tauleta de fang, fusta o vori al rotlle, van provocar també canvis en l’estructura de les biblioteques i en les tècniques d’emmagatzematge, descripció i identificació dels documents, per exemple.
El llibre inclou també nombrosos exemples de les idees sobre el paper de la lectura en la societat, idees que es traduïen en projectes interessants de creació de biblioteques (principalment els darrers dos-cents anys), sovint condemnades al fracàs per la manca d’inversió dels governs.
Per acabar, destacar que el llibre inclou en els darrers dos capítols apartats específics al desenvolupament de les institucions bibliotecàries de Catalunya a començaments del segle XX, de les quals en destaca el caràcter innovador en el context de l’Estat:
Complemento de la Biblioteca de Catalunya fueron la Red de Bibliotecas Populares y la Escuela de Bibliotecarias (Escola de Bibliotecàries), cuyos proyectos datan de 1915. Ambas instituciones constituyeron una novedad en España, pues fueron las primeras muestras de un sistema bibliotecario y de un centro de formación biblioteconómica. [p. 466-467]
El llibre:
- Hipòlito Escolar. Historia de las bibliotecas. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez; Pirámide, 1985. 566 p. ISBN 84-86168-12-0.
Apunts relacionats:
- La citació: Hipólito Escolar
- Sala de lectura, 119: «Misión del bibliotecario», de José Ortega y Gasset
- Sala de lectura, 97: Ex-libris. Confessions d'una lectora, d'Anne Fadiman
- Sala de lectura, 123: El Màgic d’Oz, d’L. Frank Baum
- Sala de lectura, 99: Les veus del Pamano, de Jaume Cabré
Tags: biblioteques, història de les biblioteques, lectures, llibres
Ui, aquest em sembla que el vaig llegir a la facultat per Història de la producció documental (o com coi es digués)…un clàssic, i estava prou bé
Jo no recordo cap assignatura on fos lectura obligatòria, és clar que hauria d’haver estat a complements de formació i fa tant de temps…