jun
20
Havia pensat parlar de la festa a què vaig anar, però no me’n surto. Podria parlar de la bona estona passada amb els amics, del lloc on es va fer la festa, del que vam beure i menjar, però res d’això no donaria una idea de les estranyes sensacions que vaig tenir durant les hores que hi vaig estar. Veure’l tan content, anant amunt i avall d’un grupet a l’altre, feliç perquè hi érem. Seguir-lo amb la mirada sense que s’adonés. Enxampar-lo en el moment en què em dirigia l’esguard. Sentir les persones del voltant parlant d’ell i pensar (i no poder dir): com us equivoqueu. I, sobretot, l’agredolça satisfacció de saber que som amics.
No hi ha apunts relacionats.
